L'Antic Egipte i el Nil

La ubicació geogràfica d'Egipte presenta dos avantatges: el desert l'aïlla dels enemics i el Nil té un règim de crescudes que permet la irrigació i la fertilització de les terres de cultiu. 

Cap al V i IV mil·lenni a.C, a mesura que el clima s'anava fent més càlid i hi havia cada vegada menys aigua, les tribus que vivien disperses per tot el territori es van anar concentrant a la franja fèrtil a la vora del Nil. 

A Egipte es distinguien dos gran regions: el Baix Egipte, una extensa vall formada pel delta del Nil, i l'Alt Egipte, una terra àrida on només era possible la vida en l'estreta zona irrigada per l'aigua del riu. 

Les crescudes del Nil

Cada primavera a les terres on naix el Nil es produïxen pluges torrencials que n'alimenten el cabal. Des de primers de juny fins al setembre el riu creix i davalla cap al mar. Es tracta d'una crescuda encalmada i poderosa que inunda totes les terres de la riba. Al setembre s'inicia la retirada de les aigües i queda un fang negre i molt fi, anomenat, llim, que fertilitza els camps de cultiu. 

Ara bé, les crescudes dels rius plantejaven problemes per al desenvolupament de l'agricultura. La terra pròxima a l'aigua quedava arrasada per la inundació i la resta del territori restava àrid. A més, quan l'aigua baixava, quedaven zones pantanoses plenes de mosquits, que propagaven la malaltia de la malària, i de cocodrils i hipopòtams, perillosos per als llauradors. 

L'aprofitament de l'aigua

Els egipcis sabien aprofitar el riu i des de temps antic caçaven ànecs i ocells a les seues riberes i pescaven en les seues aïgues. Per poder desenvolupar l'agricultura van haver de controlar-ne les crescudes. Per això, van construir dics i canals per contindre l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la per les terres dels voltants. D'aquesta manera es va ampliar la superfície cultivable i va augmentar la producció agrícola. 

Per portar a terme aquestes tasques van desenvolupar el càlcul i la geometria, van establir un calendari per preveure'n les crescudes, sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques. Era als temples on es feien les observacions astronòmiques i els càlculs matemàtics. L'any es va dividir en 365 dies, i el dia, en 24 períodes, corresponents a les nostres hores. 

Així, doncs, el Nil es va convertir en la gran via de comunicació del país. Barques de canya de papir o de fusta navegaven per transportar mercaderies i a la riba van créixer grans ciutats, com Memfis i Tebes.