Gata de Gorgos: afusellaments del 1936

Fa poc escrivia una entrada al blog en la qual intentava donar una succinta imatge de com va ser la Guerra Civil Espanyola a la població de Gata de Gorgos. Doncs bé, avui m’agradaria parlar d’un altre dels aspectes d’aquest període convuls.

Pel que he pogut saber, a Gata de Gorgos hi van haver vuit afusellaments: tres al mes de setembre i cinc al mes d’octubre de l’any 1936. Cincs d'ells eren sacerdots i tres d'ells eren laics.

Francisco Zaragoza Tur (58 anys): Secretari de l'Ajuntament de Calp quan va esclatar la guerra. El 3 de setembre, diversos milicians de Pedreguer amb un camió de "La Pepa" se l'endugueren fins la Garganta de Gata on va ser afusellat. Francisco era corpulent i per a pujar-lo al camió hagueren de trencar-li les mans amb les culates dels fusells. 

Miguel Roselló Ivars (69 anys): Havia sigut alcalde de Calp i pertanyia a Acció Popular. Se l'endugueren el dia 9 de setembre i va morir a les Gargantes. Es diu que van ser avisats de que anaven a per ells però no van fer cas.

Francisco Sendra Ivars (36 anys): Era el retor de Calp en aquell moment. S'havia refugiat a casa dels seus pares a Benissa, però un grup de milicians el van treure de casa amb l'excusa de que volien interrogar-lo. El van portar a les Gargantes on va ser torturat, li tallaren els genitals i finalment va ser assassinat.

Felipe Ciscar Puig (70 anys): Veí de Dénia. Va ser afusellat al negar-se a revelar la confessió del religiós Andrés Ivars, qui va demanar ser confessat quan es trobava a la presó de Dénia a finals d'agost de 1936 i intuir que anaven a assassinar-lo. Felipe Ciscar va ser portat davant d'un tribunal on se'l comminava a revelar la confesió. Al negar-se el van condemnar a mort i, junt amb Andrés Ivars, foren durts al terme de Gata de Gorgos on van ser afusellats el 8 de setembre.

Andrés Ivars Cardona (51 anys): Historiador i sacerdot franciscà. Natural de Benissa, va cursar els seus estudis entre València i Florència. Entre 1920 i 1936 va residir a Madrid on a col·laborar amb la revista Archivo Ibero-Americano i es dedicà a la investigació històrica i a la divulgació dels seus estudis.

El 20 de juliol de 1936 les milícies republicanes van incendiar la seu de la revista AIA. Per sort, Andrés no es trobava en la revista i va fugir cap al Sanatori Villa Luz on es va amagar. Després es va amargar a casa d'uns amics esperant el millor moment per tornar a casa. De camí a Benissa va ser reconegut i detingut. Com ja he dit abans va morir afusellat el 8 de setembre.

Bautista Giménez Sánchez (58 anys): Veí d'Ondara, propietari agrícola i afiliat a la Dreta Regional Alacantina. També va ser apressat per "La Pepa" i afusellat al terme de Gata de Gorgos.

Fernando Ciscar Climent (52 anys) i Fernando Verdú Ciscar (27 anys): Ambdós veïns d'Ondara. El primer era capellà de Guadasuar. El segon era coadjutor organista de l'Església Colegial de Xàtiva, d'on va ser expulsat. Va fugir a Ondara junt amb la seua família i son tio Fernando. No sent suficientment segur el seu refugi, ambdós es van amagar a la teulada de la casa durant diversos dies. Els milicians van amenaçar la família en assassinar-la si no apareixia el capellà, qui, sabedor de l'amenaça, va decidir presentar-se davant dels milicians. No obstant això, Fernando Verdú no va voler separar-se  de son tio i ambdós es presentaren davant dels milicians. Van ser trasladats a Gata on van ser afusellats.

Anys després es va erigir una creu en honor als sacerdots que van morir durant la guerra. La creu es trobava a la Partida dels Plans, al costat de la carretera nacional, però en algun moment va desparèixer i mai no la van tornar a veure.

La inscripció deia el següent:
"Los mártires 
Felipe Siscar Puig, capellán de las monjas de Dénia, 8-9-36.
Rdo. P. Andrés Ivars Cardona, de Benisa, 8-9-36.
Fernando Siscar Climent, cura de Guadasuar, 12-9-36.
Fernando Verdú Císcar, capellán de Játiva, 12-9-36."