L'Emperadriu de Bizanci: Irene d'Atenes

Irene nasqué l'any 752 en la ciutat d'Atenes al sí d'una família modesta. L'any 769 contragué matrimoni amb Lleó IV, fill de Constantí Coprònim. Durant el seu matrimoni amb el futur emperador, Irene donà a conèixer els seus dots de dominació i persuació, exercint una gran influència sobre el seu marit degut a la gran bellesa que posseïa. El govern de Lleó IV com a emperador de Constantinoble va ser molt breu degut a la seua repentina mort i fou en este instant en el qual Irene assumí la regència del seu fill, Constantí VI, menor d'edat. 

Irene governà amb tots els poders propis d'un emperador durant onze anys. L'any 782 les tropes bizantines van patir una derrota front a les tropes del príncep abassí, Harun ar-Raixid, en una expedició que arribà fins al Bòsfor. Degut a esta derrota, Irene tingué que pagar un tribut anual al califa al-Mashid durant els següents tres anys. 

Durant el seu govern hi ha un període que destaca per damunt de tots i és la restauració del culte a les imatges, que havia sigut prohibit per Lleó III l'Isauri l'any 726. Irene fou sempre partidaria dels iconòduls -aquells que creuen en el culte a les imatges-, però degut al seu matrimoni tingué que posar-se de part dels iconoclastes -aquells que prohibien el culte a les imatges-, tenint que ocultar les seues creences religioses. També nomenà el seu antic secretari Tarasi, patriarca de Constantinoble. 

Tarasi convocà dos concilis: el primer s'inicià el 17 d'agost de l'any 786 en l'Església dels Sants Apòstols en Constantinoble, convocat pel papa Adrià I i els patriarques d'Antioquia, Alexandria i Jerusalem, però l'oposició de l'exèrcit impedí la seua realització. El segon concili tingué lloc en Nicea al setembre de l'any 787. Este concili es realitzà amb èxit i declarà herètica la doctrina iconoclasta, tot i que s'especificà que les imatges sols podien ser objectes de veneració i no d'adoració. El concili, conegut com el II Concili de Nicea, va suposar la reunificació amb l'Església d'Occident. 

Mosaics Basílica Sant Vidal de Ravenna

Quan Constantí assolí la majoria d'edat, començà una pugna interna al sí familiar entre mare i fill per veure qui posseïa el poder imperial. Entre els nombrosos conflictes destaquem l'anul·lació del matrimoni de Constantí amb una de les filles de Carlemany. Irene realitzà el primer concurs de novies documentat de la història i negocià amb Maria Amnia: rebria el seu recolzament en totes les seues futures decidions si aconseguía persuadir a Constantí. La jove parella contragué matrimoni l'any 788, però es diu que Irene posava afrodisíacs en la seua beguda per assegurar-se la descendència degut a que la parella es detestava. L'any 795 Constantí repudià a Maria i es casà amb Teodat, una de les dames de l'emperadriu, otorgant-li el títol d'Augusta. 

Coronació de Constantí VI com a Emperador

Durant este període, l'emperadriu Irene decretà la seua prioritat en les decisions del govern front al seu fill. Constantí es convertí en el principal focus d'oposició contra el govern de sa mare i es tramà un plà de conspiració per a deposar l'emperadriu. No obstant, el pla fou descobert per Irene qui castigà als culpables, empresonà el seu fill i obligà a l'exèrcit a jurar-li fidelitat, però els soldats d'Àsia Menor es negaren i començaren una revolta que culminà amb la proclamació de Constantí VI com a únic emperador. 

Constantí exilià sa mare, però la seua inexperiencia (sols comptava amb dinou anys) va fer que patira una sèrie de fracasos militars que l'obligaren a tornar el govern a Irene, qui no oblidà la traïció del seu fill. L'any 797 començà una conspiració per a castigar a aquells que li llevaren el poder. Al seu fill manà empresonar-lo, assotar-lo i arrancar-li els ulls. Constantí morí als vint-i-sis anys d'edat, probablement a causa de les greus ferides ocasionades durant el càstig.

Coronació de Carlemany

Després de la mort del seu fill, Irene assumí el poder absolut, convertint-se en la primera emperadriu de l'Imperi Bizantí. No obstant, els seus problemes no acabaren ací. L'any 800 el papa Lleó III nomenà Carlemany emperador d'Occident, fet que enfurí a l'emperadriu que es negà a reconèixer-lo com a emperador, ja que pensava que li volien usurpar el poder imperial. Carlemany envià una missió diplomàtica a Constantinoble amb una proposta de matrimoni que l'emperadriu rebutjà. Segons el cronista Teòfanes, l'únic que es refereix a la història de la negociació matrimonial, els plans de boda foren frustrats per un dels favorits de l'emperadriu. 

Siga com siga, Irene va perdre l'oportunitat de consolidar la seua inestable posició en el tron de Constantinoble. En compte d'això, l'any 802 una conspiració deposà Irene i col·locà en el tron a Nicèfor I, qui havia sigut el seu ministre de finances. L'emperadriu fou desterrada a l'illa de Lesbos, on morí un any més tard. Està considerada santa per l'Església Ortodoxa per la seua decisió de restaurar el culte a les imatges.