Els Quatre Gats: la Barcelona modernista.

Hi hagué un temps en el qual algunes ciutats d’Espanya despertaren de la letargia i intentaren canviar la visió centrista que fins aleshores havia primat en un país extremadament conservador. Parlem de l’època del modernisme i, en especial, de Barcelona.

A finals del segle XIX apareix a Europa un nou moviment cultural que a Catalunya, i en especial a Barcelona, adquireix una personalitat pròpia i diferenciada. Els barcelonesos pretenen transformar la societat. Aquest moviment afectà tots els aspectes culturals, però avui vull parlar de la pintura i d’un local en especial.


Tots els artistes d’aquesta època que abasta, aproximadament, de 1885 a 1920, havien viscut a París (bressol del modernisme) amb l’objectiu d’embeure’s de l’essència de pintors com Toulouse-Lautrec, Gauguin o Whistler. Entre els primers artistes catalans podem nomenar a Santiago Rusiñol o a Ramon Casas. Però, també trobem un altre personatge a París en aquesta època que marcarà un abans i un després en el modernisme català: Pere Romeu i Borràs. 

Le Chat Noire
A finals del s. XIX Pere Romeu treballava com a animador i cambrer en el cabaret Le Chat Noir de París (símbol de la bohèmia de finals del segle dinou). Seduït pel seu ambient va decidir crear a Barcelona un local semblant: Els Quatre Gats, un punt de referència per als artistes, que va poder obrir gràcies a l’ajuda econòmica d’alguns amics com Ramon Casas i Santiago Rusiñol.

Els Quatre Gats va ser inaugurat el 12 de juny de 1897 al carrer Montsió, en un local situat en un edifici projectat per l’arquitecte Puig i Cadafalch, que acabaria convertint-se en un dels arquitectes més importants del modernisme català. Amb poc de temps el local es va convertir en un centre de modernitat artística on el artistes joves podien delectar-se observant les grans figures del moment i embevent-se del seu treball, i alhora, es tractava d’un espai on l’artista desconegut podia ser descobert i deixar de romandre en l’anonimat.

El grup de Romeu, Rusiñol, Casas i Miquel Ultrillo van aglutinar el nucli d’Els Quatre Gats. Un local que s’inscriu en una llarga tradició de tertúlies i cenacles. Allí es realitzaven vetllades literàries, espectacles de titelles (putxinel·lis) i ombres, informals vetllades musicals a càrrec de Enric Granados, Lluis Millet o Isaac Albéniz; lectures poètiques i sobretot exposicions d’art de Ricard Opisso, Ramon Casas, Isidre Nonell o, fins i tot, de Pablo Picasso, qui va començar a freqüentar el local a partir de l’any 1899 amb, tant sols, disset anys.


Un altre fet important és l’aparició dels cartells a Catalunya que marcaran la primera meitat del segle XX (sobretot tindran un paper fonamental en la propaganda de lluita durant la Guerra Civil). Ramon Casas n’està considerat el pioner i, de fet, els primers cartells que pintarà seran per a la taverna d’Els Quatre Gats.


També important destacar que Els Quatre Gats editaven la publicació de la revista Quatre Gats, seguint l’estil de Le Chat Noir, que serviren de plataforma de suport i difusió de les novetats culturals catalanes i internacionals del moment. La dirigia Pere Romeu i Miquel Ultrillo, a banda de promocionar exposicions i dirigir les representacions de titelles, escriurà eventualment en un to crític fent veure que l’art era l’única via per incidir en la realitat espanyola. Aquesta revista desaparegué prompte, deixant pas a una nova publicació: Pèl & Poma.

El local romangué obert fins el 1903, any que Pere Romeu hagué de tancar per falta de recursos econòmics. Cinc anys després, l’any 1908, Pere Romeu va morir de tuberculosis. Després d’això, el local es convertí en la seu de la casa del cercle artístic de Sant Lluc, fins l’any 1936 quan esclatà la guerra civil i tot canvià.


Actualment torna a funcionar com a bar i restaurant, i conserva la decoració i múltiples fotografies i gravats de l’època.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Carlos II y la endogamia de los Austrias

L'evolució de l'habitatge durant l'Època Antiga a Espanya

Historia de la higiene personal: del esplendor al marranismo