L'Alt de Benimàquia

El jaciment arqueològic de l’Alt de Benimàquia és un antic poblat fortificat situat al sud-est del Montgó. D’acord amb les excavacions, ens trobem davant d’un assentament de curta durada, ja que va ser ocupat des del 625 a.C. fins al 550 a.C.

Pel que fa a l’urbanisme, tot l’assentament estava rodejat d’una muralla, de planta molt irregular i amb una amplària entre els 80 i els 140 cm. Tot l’alçat que s’ha conservat és de pedra, per tant, no podem saber si la resta estava fet de tova, terra o si estaria revestit. Sobre l’adarb o camí de ronda i les torres hi havia una barricada junt amb els merlets (“almenas”) que els servia als habitants per a la seua protecció. Al voltant de tot l’assentament, a més de la muralla hi havia almenys sis torres defensives de planta trapezoïdal. La porta estaria al costat nord-est. 

Els habitatges es construïen mitjançant un sòcol format per un doble parament de pedra polida farcit de pedra i terra que, normalment, no solia superar les tres fileres. Sobre el sòcol s’alçava una paret de tova d’argila blanquinosa. Finalment, tenia un revestiment exterior d’argila. El sostre descansava sobre una jàssera longitudinal recolzada sobre la muralla i sobre un pal adossat a la façana. El sostre estava format per una capa de canyes o rames, i sobre aquesta, es ficava una capa d’argila per a impermeabilitzar.

D’altra banda, d’acord amb els materials trobats, sobre tot ceràmics, podem decretar que l’economia es basava òbviament en la ceràmica, però també en el comerç, ja que les restes s’han pogut agrupar en tres tipus clarament diferenciables. D’una banda, la ceràmica indígena tradicional del Ferro Antic (elaborada sense torn d’alfarer, amb una variada gama de grandàries); d’altra banda, la ceràmica a torn, importada, amb tota probabilitat, des de les colònies fenícies situades a les costes andalusines, entre les que destaquen les àmfores, els grans vasos i els plats grisos i de vernís roig. I, finalment, trobem també algunes peces que poden considerar-se fenícies, però d’influència orientalitzant.

Continuant amb l’economia, al nord del poblat s’ha trobat una de les coses més extraordinàries d’aquest jaciment: un magatzem amb estructures per a la fabricació de vi i unes 7.000 llavors de raïm que testimonien, a través de la introducció de la viticultura, l’estreta relació comercial entre les colònies fenícies i les indígenes. 

Tota aquesta informació ens fa pensar que l’Alt de Benimàquia va pertànyer a un cap militar que, o bé vivia allí, o dominava diversos poblats.