Enriqueta Martí: la Vampira del Raval

Enriqueta Martí

Enriqueta Martí i Ripollès, més coneguda com la «Vampira del Raval» va nàixer a Sant Feliu de Llobregat l’any 1868 i va morir a la presó de Barcelona el 12 de maig de 1913. Tot i que no es pot dir que va ser una bona persona, sí podem afirmar que va ser, en part, víctima de les circumstàncies de l’època en la qual va viure.

La llegenda negra
Enriqueta es va traslladar a Barcelona on va treballar entre d’altres com a minyona i serventa, però prompte començà a exercir la prostitució i, a pesar d’haver-se casat l’any 1895 amb el pintor Joan Pujaló, no deixà de freqüentar aquest ambient i finalment acabà per separar-se del seu marit. Segons els seu testimoni, Enriqueta tenia una doble vida: de dia era una mendiga que demana almoina i de nit es posava els seus millors vestits per a freqüentar a la burgesia barcelonesa. 

L’any 1909 va ser detinguda al seu pis del carrer Minerva i se la va acusar de regentar un bordell on s’explotava sexualment a xiquets d’entre tres i catorze anys. No obstant això i gràcies als seus contactes amb la burgesia catalana la causa va ser oblidada i el judici mai no va arribar a celebrar-se.

Periòdic de Barcelona, 1912.

Ara bé, la llegenda comença a partir de 1912. Corre el rumor de que a Barcelona estan desapareixent xiquets. Teresa Guitart, una nena de cinc anys desapareix i una dona assegura haver-la vista a través d’una finestra al Carrer Ponent (avui Joaquim Costa). La policia acudí a l’entresòl del Carrer Ponent i els obrí la porta Enriqueta qui vivia amb dos xiquetes amb el cap rapat: una era Teresa a la qual havia canviat el nom per Felicitat i l’altra s’anomenava Angeleta.

La policia detingué a Enriqueta i s’endugué a les xiquetes. D’acord amb el testimoni d’Angeleta, abans de Teresa hi hagué un xiquet anomenat Pepito a qui Enriqueta va matar amb un ganivet d’escorxar damunt de la taula de la cuina. Al registrar el pis la policia trobà cabells, ossos, cranis menuts, roba ensangonada, pots amb diverses substàncies i una llibreta escrita en codi.

A partir d’aleshores a Enriqueta se la començà a conèixer com la Vampira del Raval perquè es deia que segrestava xiquets, els prostituïa, els matava i amb la grassa que extreia d’ells elaborava diversos ungüents que venia a la burgesia de Barcelona com a elixirs o medicaments per a curar la tuberculosi.

Enriqueta va morir el 12 de maig de 1913 a la presó Reina Amàlia mentre esperava el judici. Es conta que morí durant un linxament de les preses a l’assabentar-se del que havia fet, però la versió oficial és que va morir després d’una llarga infermetat. Va ser soterrada en la fossa comú del cementeri del Sud-Oest de Montjuïc.

Noves Tesis
Durant els últims anys diversos historiadors i escriptors han investigat la crònica negra de Barcelona i han pogut constatar que Enriqueta no era una assassina de xiquets. De fet, Angeleta era la seua neboda. Sa mare la tingué sent viuda i li la va entregar a Enriqueta perquè no estava ben vist a l’època tindre fills fora del matrimoni. 

 Tot i que no es sap perquè va segrestar a Tereseta, probablement era perquè volia buscar-li companyia a Angeleta. El que sí sabem es que Enriqueta va perdre un fill de deu mesos de vida i això la va marcar moltíssim. Pel que fa a la sang que van trobar al seu pis, posteriorment es va decretar que eren pèrdues de la pròpia Enriqueta que tenia càncer d’úter.

Escriptors com Elsa Plaza o Jordi coromines arriben a conclusions semblants: Enriqueta Martí no era una assassina, sinó més bé un arquetipus de la Barcelona empobrida.
Un instrument utilitzat per la premsa sensacionalista controlada per l’alta societat que va desviar l’atenció del successos que havien tingut lloc durant la Setmana Tràgica (1909) que havia deixat la ciutat dividida entre la burgesia i els anarquistes, l’enemic de classe baixa al qual s’havia de criminalitzar.

Siga com siga, és molt difícil saber que hi ha de cert i de mentida en aquesta història. Al trobar-me amb fets com aquest no deixe de pensar en que és necessari revisar la Història, per desgràcia, sempre al servici del més poderós. 

 Fonts:
http://www.rtve.es/television/20160502/enriqueta-marti-vampira-del-raval-no-fue-asesina-serie-ninos/1346860.shtml

http://www.lavanguardia.com/libros/20141230/54422215446/enriqueta-marti-vampira-no.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/desmontando-leyenda-negra-vampira-del-raval-4601930



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Carlos II y la endogamia de los Austrias

Imagen
Carlos II, conocido como el Rey Hechizado , murió el 1 de noviembre de 1700. Era el último miembro de una dinastía que reinó en España desde comienzos del s. XVI y el fruto de una familia que, al haber practicado una política matrimonial endogámica, había ido deteriorándose generación tras generación. Si nos remontamos un poco en el tiempo, Carlos I se casó con su prima Isabel de Portugal y fruto de esa relación nació Felipe II quien casó en cuartas nupcias con su sobrina Ana de Austria, quien engendró a Felipe III que casó con su prima Margarita de Austria-Estiria. De este matrimonio nació Felipe IV quien casó con su sobrina Mariana de Austria. Si observamos con detenimiento el árbol genealógico observamos que Carlos II, hijo de Felipe IV y Mariana de Austria, llevaba la misma sangre por parte de sus abuelos paternos que de los maternos. Carlos de niño   Carlos II nació el 6 de noviembre de 1661. La Gaceta de Madrid difundía la noticia del nacimiento, que se trat...
Leer más

L'evolució de l'habitatge durant l'Època Antiga a Espanya

Imagen
Entre finals del II - inicis del I mil·lenni a.C. comença l’anomenada Edat Antiga a la Península Ibèrica.   En aquests moments es trobava habitada per dos pobles diferents: Els  Ibers  s’estenien des de l’Est fins al Sud de la Península i vivien de la agricultura i la ramaderia; també practicaven el comerç, coneixien la fosa del bronze i tenien una escriptura pròpia que no s'ha pogut desxifrar. Els  Celtes  habitaven la zona Nord i Centre de la Península, i vivien de la ramaderia i de la metal·lúrgia del ferro. L'habitatge Iber Els poblats ibers estaven envoltats per altes muralles i torres fetes de pedra. Les parets dels habitatges estaven fets de fang i pedra, mentre que el sostre estava fet amb rames d'arbres i fang.  Les cases eren petites: hi havia una estança principal on transcorria la vida quotidiana (descans, magatzem, cuinar, etc.). En aquesta sala hi havia la llar, és a dir, un foc principal que tenia la funció de calfar tota la...
Leer más

Historia de la higiene personal: del esplendor al marranismo

Imagen
Durante toda la historia, la humanidad siempre ha notado el olor que desprenden los cuerpos si no los expones al agua y el jabón. Pero, ¿cómo puede ser que en épocas más antiguas la higiene fuese una parte vital de la vida cotidiana y en las más recientes se hayan olvidado de lavarse? La higiene en la Edad Antigua Los egipcios Los egipcios daban mucha importancia a la higiene personal porque estaba relacionada con la prevención de enfermedades. Puesto que el aire estaba plagado de insectos que transmitían enfermedades, era normal lavar la ropa y bañarse regularmente. Higiene Egipto Los funcionarios y la gente acomodada tenía baños en sus casas, incluso en Tell el-Amarna, se ha encontrado una pared que separaba un baño de un retrete.  La gente común se solía bañar al menos una vez al día, ya fuese en el Nilo, en los canales o con jarras de agua en sus casas.  En el caso de los sacerdotes, tanto por higiene como por purificación, se afeitaban, por lo ...
Leer más