El castell de Dénia

Dénia és un municipi pertanyent al País Valencià, situat a la província d’Alacant. Està considerat com la capital de la comarca de la Marina Alta per la seua quantia d’habitants, però sobretot per la importància que ha tingut al llarg del temps en el esdevenir històric. 

Vista de Dénia des del Montgó

Tot i que hi ha testimonis arqueològics de Dénia com a poblat ibèric (Diniu) i se l’ha identificat amb l’assentament grec d’Hemeroskopeion (a pesar de no haver proves concloents), la seua importància històrica comença amb la fundació de Dianium durant la dominació romana. Dianium era un assentament situat front a l’antic port i entrava dins la categoria de civitas stipendiaria, és a dir, una ciutat conquerida a la força per Roma, la qual cosa els obligava a pagar tributs de per vida com a càstig per la seua rebel·lia. No obstant, els textos clàssics i les restes arqueològiques indiquen que Dénia va viure una època d’esplendor i riquesa gràcies al seu port on confluïa el comerç i l’exèrcit romà. Sabem que al s. I a.C. les tropes de Sertori feren de Dianium una base naval. Este esplendor va ajudar a que durant l’Alt Imperi passara a ser municipium.

Taifa de Dénia

Després de la caiguda de l’Imperi Romà (476 a.C.), el Regne Visigot ocupà la Península Ibèrica i novament vegem com Dénia cobra novament importància al convertir-se, entre l’any 636 i el 639 en seu episcopal dependent de Toledo (capital del regne), que comprenia els territoris que abans formaven la província romana de Carthaginensis.

Més tard, durant l’ocupació musulmana de la península i la posterior desintegració del Califat de Còrdova, Dénia es convertí en la capital d’una taifa: la Taifa de Dénia (Al-Dàniyya) l’any 1010 i arribà a controlar els territoris de l’actual comarca de la Marina Alta, part de Múrcia i les Illes Balears. Durant este període es convertirà en un important centre marítim i comercial que encunyarà moneda pròpia fins la invasió almohade, quan serà absorbida per la Taifa de Saragossa (1091). 

Castell de Dénia

És durant el període el s. XI i XII quan es construeix el castell, d’origen musulmà, però posteriorment sofreix algunes reformes que es reflecteixen en la seua arquitectura:

• La Porta de la Vila és la que dona accés al castell i és d’estil almohade (s. XII). També va sofrir remodelacions posteriors.
• La Torre Roja i la Torre del Cos de Guàrdia es troben a ambdós costats de la porta d’accés i són del s. XI (període Taifa), però les van remodelar durant els segles XVI i XVII quan Dénia es trobava el domini del Duque de Lerma (Marqués de Dénia i Valido del Rei d’Espanya). 
• La Torre del Consell, anomenada així perquè el Consell de la ciutat durant l’època moderna.
• La Torre del Mig, també construïda durant el s. XII.
• L’aljub, d’època musulmana que servia per emmagatzemar l’aigua.
• El Portal del Baluard i la Torre de Baluard, un bastió del s. XIII de gran importància estratègica perquè controlava el camí d’accés al recinte del palau.
• La Punta del Diamant, bastió defensiu.
• El camí empedrat era l’únic paviment empedrat pel qual accedien els carros, construït ja durant el s. XIV.
• El Palau del Governador estava situat en la part alta de l’antiga alcassaba, va servir de palau residencial del Marqués de Dénia durant l’època moderna. 
• El Quarter dels Infants, que tenia la funció de magatzem o habitatge de les tropes defensives temporals o permanents.

Durant el regnat de Felip III es va procedir a l’expulsió dels moriscos des del port de Dénia. El País Valencià comptava amb un 25% de població morisca i, com que eren la base de l’economia agrícola, el marquesat es va despoblar i arruïnar.

Posteriorment, durant la Guerra de Successió, Dénia es va aliar amb els Àustries i durant la guerra es va destruir el palau i la Vila Vella. La victòria borbònica va fer que Dénia perdera la seua importància i entrara en crisis. Finalment, la plaça militar va ser abandonada en 1859 i va començar l’auge del comerç de la pansa que va provocar l’auge d’una burgesia comercial i atragué empreses estrangeres i el conseqüent augment de la població ja durant el 1900.