El Tribunal de les Aigües de València

Aquest tribunal és la institució més antiga que existeix a Europa. Tot i que en l'època romana ja hi havia alguna institució jurídica que s'encarregava de resoldre els problemes sobre l'aigua en terres valencianes, tot apunta a que aquesta organització prové del temps d'Al-Àndalus i que va ser perfeccionada en l'època medieval: durant els primers moments després de la conquesta del Regne de València. 

Aquesta institució s'ha conservat amb el temps i s'encarregava de dirimir els conflictes que sorgeixen entre els llaurados de les comunitats de regants de les séquies que formen l'anomenada Vega de València: la séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella. 

Les Comunitats de les Séquies es regeixen per unes velles Ordenances que han sigut transmeses per via oral des del temps dels àrabs i escrites des de principis del segle XVIII. El tribunal està format per un representants de cadasquna de les comunitats de regants (en són vuit), anomenats síndics, i un d'ells és elegit president per un temps indeterminat. Cada dijous es reuneix el Tribunal a la Casa Vestidor per discutir diversos assumptes i, a les dotze del migdia, mentre sonen les campanes del Micalet, es constitueix el Tribunal a la Porta dels Apòstols de la Catedral de València. El judici es desenvolupa de forma oral i íntegrament en valencià. Aquesta institució és una de les més importants i millor considerades pels valencians. 

Una descripció interessant sobre el funcionament d'aquest tribunal el podeu trobar a la novela de Vicente Blasco Ibáñez, La Barraca, escrita al segle XIX.