El viaje de Atenea

Hi hagué un temps en el qual algunes ciutats d’Espanya despertaren de la letargia i intentaren canviar la visió centrista que fins aleshores havia primat en un país extremadament conservador. Parlem de l’època del modernisme i, en especial, de Barcelona. A finals del segle XIX apareix a Europa un nou moviment cultural que a Catalunya, i en especial a Barcelona, adquireix una personalitat pròpia i diferenciada. Els barcelonesos pretenen transformar la societat. Aquest moviment afectà tots els aspectes culturals, però avui vull parlar de la pintura i d’un local en especial. Tots els artistes d’aquesta època que abasta, aproximadament, de 1885 a 1920, havien viscut a París (bressol del modernisme) amb l’objectiu d’embeure’s de l’essència de pintors com Toulouse-Lautrec, Gauguin o Whistler. Entre els primers artistes catalans podem nomenar a Santiago Rusiñol o a Ramon Casas. Però, també trobem un altre personatge a París en aquesta època que marcarà un abans i un després en el mo...

10. La Vall del Pop: el Castell del Pop, el Castell d'Aixa (Xaló) i el Castell de Murla.  11. El Castell de la Serella (Castell de Castells).  12. El Castell del Mascarat (Calp) i el Castell de Bèrdia (Xaló).  13. Alqueries i torres de la Vall de Xàbia.  Font: AMICS DEL MVSEV DE XÀBIA http://amuxabia.weebly.com/expo---castells-andalusins.html Mapa de situació

7. El Castell de Segària (Benimeli) i la Torre del Blanc de Morell (El Verger). 8. El Castell d'Ocaive (Pedreguer), la Torre de Benimarmut (Pedreguer) i la Talaia del Tossal del Moro (Gata de Gorgos). 9. El Castell de les Atzavares o de la Plana (Vall de Laguar), la Torre de la Casota (Vall de Laguar) i El Castell d'Orba. Font: AMICS DEL MVSEV DE XÀBIA http://amuxabia.weebly.com/expo---castells-andalusins.html Mapa de situació

4. Castells de la Vall de Gallinera: el Castell d'Alcalà i el Castellot d'Alpatró. 5. Castells de la Vall de Gallinera (II): Castell de Forna, Castell de Gallinera o de Benirrama i la Torre de la Penya Foradà. 6. El Castell d'Ambra i la Vall de Pego. Font: AMICS DEL MVSEV DE XÀBIA http://amuxabia.weebly.com/expo---castells-andalusins.html Mapa de situació

Vos deixe l'exposició que els Amics del Museu de Xàbia  han traslladat a la xarxa i tenim sort de poder observar. Com diu a la seua pàgina web: "Aquesta exposició recull vint-i-cinc castells, torres i talaies del període andalusí conservades a les muntanyes, vessants i planes de la Marina Alta. Un ric i poc conegut patrimoni, representat per un conjunt d'arquitectures defensives que van ser bastides a partir de la conquesta musulmana del segle VIII, però sobretot durant els darrers segles de domini islàmic" . L'exposició està composta per tretze panells, així que aniré pujant-los poc a poc. 1. Introducció Històrica 2. El Castell Andalusí. Característiques 3. Les Primeres Fortificacions de la Marina Alta: La Bastida (Pego), El Cocoll (Castell de Castells), Tossalet de Pere Antoni (Beniarbeig, Sanet i Negrals) i el Xillibre (Vall de Gallinera). Font: AMICS DEL MVSEV DE XÀBIA http://amuxabia.weebly.com/expo---castells-anda...

Irene nasqué l'any 752 en la ciutat d'Atenes al sí d'una família modesta. L'any 769 contragué matrimoni amb Lleó IV, fill de Constantí Coprònim. Durant el seu matrimoni amb el futur emperador, Irene donà a conèixer els seus dots de dominació i persuació, exercint una gran influència sobre el seu marit degut a la gran bellesa que posseïa. El govern de Lleó IV com a emperador de Constantinoble va ser molt breu degut a la seua repentina mort i fou en este instant en el qual Irene assumí la regència del seu fill, Constantí VI, menor d'edat.  Irene governà amb tots els poders propis d'un emperador durant onze anys. L'any 782 les tropes bizantines van patir una derrota front a les tropes del príncep abassí, Harun ar-Raixid, en una expedició que arribà fins al Bòsfor. Degut a esta derrota, Irene tingué que pagar un tribut anual al califa al-Mashid durant els següents tres anys.  Durant el seu govern hi ha un període que destaca per damunt de tots i és la...

Ludwig Guttmann nació en Toszek, Polonia y a los tres años se trasladó a Königshütte, una importante ciudad minera cercana. Allí empezó a trabajar en el hospital donde se encontró por primera vez con pacientes parapléjicos por lesiones medulares. Ludwig Guttmann Desde 1918 hasta 1930 estuvo estudiando medicina y neurología por las universidades de Alemania hasta que se estableció en Breslau como profesor de universidad. Aunque en 1933 Guttmann era considerado el neurocirujano más importante de Alemania, con la llegada de los nazis al poder se prohibió a los judíos el ejercicio profesional de la medicina. Guttmann fue despedido e inmediatamente pasó a ser director de los departamentos de neurología y neurocirugía del Hospital Judío de Breslau. En numerosas ocasiones recibió ofertas de países extranjeros para que emigrase, pero él siempre se negó porque consideraba que el régimen nazi no iba a durar en demasía. En septiembre de 1938, la Gestapo le ordenó dejar de atender per...