¿D'ON VE LA PANSA?

Com a habitant de la Marina Alta, sempre m'he preguntat ¿d'on ve la pansa? Des de ben xicoteta cada any veig a la Vall del Pop com famílies senceres s'involucren en tallar el raïm i després en elaborar la pansa. Doncs bé, la pansa és un aliment que s'obté de l'assecament del raïm o de la pruna. 

La tècnica d'assecament s'anomena pansificació i es coneix des de l'Antiguitat. La paraula "pansa" ve del participi del verb llatí "pando", que significa "estendre". En el cas de la pansa: estendre al sol.

La pansa a la Marina Alta és molt important degut a la seua introducció durant l'època dels moriscos. Durant els anys que vam conviure amb els musulmans, al País Valencià hi havia un 25% de la població que era morisca. Com que no tenien les mateixes costums que nosaltres i no podien beure vi, el que feien era pansificar-lo. 

Moriscos camí del mercat

Gràcies als escrits conservats sabem que els moriscos venien part dels fruits que aconseguien al mercat de Dénia, així com també ho feien els seus senyors. 

El document més antic que fa referència a l'elaboració i venta de pansa al territori d'Aixa és del 1472. En ell consta que Amet Astruch, Alí Paex i Abrahim Atech, habitants de Xaló i les alqueries de Benibrahim, li van vendre a Bernat Trilles, comerciant de Xàbia, 120 quintars de pansa. 

Després de l'expulsió dels moriscos (1609) pareix ser que ens vam quedar amb la seua tècnica perquè la pansificació ha arribat fins als nostres díes. A partir del segle XVIII comença a augmentar la comercialització de la pansa, la qual es generalitza a partir del segle XIX quan tota La Marina comença a omplir-se de ceps. Es diu que és a partir del 1818 quan es produeix l'expansió econòmica gràcies a la gran demanda de pansa provinent del mercat britànic. Començava així l'anomenat "segle de la pansa".

Pla de Llíber

Però, tot lo bo s'acaba. A principis del segle XX la competència d'altres països, la plaga de la fil·loxera i les males collites que van durar uns quants anys, van suposar un dur colp per aquest sector econòmic. Durant la segona meitat del segle XX molts van ser els que van abandonar aquesta activitat econòmica, degut en part també a que el moscatell començava a vendre's com a raïm de taula. 

I és que durant els anys seixanta i setanta es va viure un boom turístic a Espanya, sobretot a les zones costaneres, les quals van abandonar de manera definitiva aquest costum de fer pansa. No obstant això, el preu del raïm fresc va augmentar durant la temporada turística degut al consum que se'n feia del mateix. 

La costum de fer pansa va quedar rel·legada a La Marina i, tot i que ja en són pocs els que queden, encara hi ha zones on es produeix pansa perquè és important mantindre les tradicions.