Gata de Gorgos durant la Guerra Civil

Fa temps vaig començar a buscar informació sobre el passat del meu poble. Indagant, indagant, vaig trobar una pàgina on hi havia unes cartes transcrites que parlaven d'un gater emigrat que tornava de vacances just quan va esclatar la guerra. 

El gater en qüestió era Emilio Signes Monfort que havia emigrat als Estats Units l'any 1920. Allí es va casar amb Carmen Lagos Besteiro l'any 1934. I l'1 de juliol de 1936 van eixir de viatge cap a Gata de Gorgos: un viatge que es va tornar un malson. Van poder eixir d'Espanya però no hi van tornar fins l'any 1965.

Emilio i Carmen

Les cartes les escrivia Carmen Besteiro i anaven dirigides al seu fill, Emilio, l'autor de les transcripcions. En un primer extracte podem trobar el següent: 

“Aquí hay costumbres muy curiosas:-  Cuando se pasa a alguien por la carretera, se dice ‘Adiós.’  Hay algunos que en lugar de ‘Adiós’, dicen ‘Salud’ y Papá dice que esos son los comunistas.” -- Gata de Gorgos, 17 de julio 1936 

Gràcies a les històries dels majors he pogut saber que a Gata de Gorgos hi va haver molts republicans i que, fins i tot, quan va esclatar la guerra van agafar un camió, van vestir dues dones d'al·legoria de la República i van passetjar per tot el poble clamant per La República.

Plaça Vella, 1933

El dia 21 de juliol escrivia:

Estábamos sentados en casa, nosotros, la familia de Anita, varios primos y primas y unos amigos, cuando entró el alcalde, diciendo:- “Señores, hagan el favor de retirarse cada cuál en su casa.  En Melilla y Sevilla han estallado una revolución, de manera que quedan prohibidas todas las reuniones.  Casinos y cines quedan cerrados.”  Nosotros teníamos pensado el ir a pasar unos días al chalet de Pascual, conque quedamos en ir a misa de 5 y media para salir temprano.  Pero a misa no pudimos ir, pues por la mañana el que publica el bando anunció:- “Por orden del señor alcalde quedan terminantemente prohibido todo espectáculo religioso, e igualmente quedan cerrados cines y casinos.”

El dia 25 de juliol escrivia: 

Hablando del Espíritu Santo, - ¡falta le hace a España de su bendición!  Ayer en Gata querían quemar la iglesia, pero por fin decidieron dejar la iglesia para poderla usar ellos, pero quemar a todos santos..  Creo que muy tempranito sacaron a todas las imágenes y las prendieron fuego – y – CON CONSENTIMIENTO DE LAS AUTORIDADES.  No sé como pueden tener el corazón tan duro.  Había algunas imágenes preciosas, sobre todo un corazón de Jesús que era una obra de arte. Después de haber destruido todas las estatuas, se dirigieron a una capilla muy pintoresca que hay en la cumbre de una colina que llaman el Calvario, y de allí sacaron al Santo Cristo que es el patrón de Gata, y creo  que diciendo:- “Eres tan milagroso, pues, ¡haz un milagro!” le rompieron en pedacitos y quemaron los pedazos.  Más de la mitad de Gata se pasó el día llorando.

Gràcies a l'arxiu de Gata he sabut que a principis d'agost de 1936 es va requisar l'església i es convertí en el quarter general de les milícies del Front Popular. Les capelles passaren a ser oficines i l'ermita del Calvari es convertí en hospital. 

Després d'això, Emilio i Carmen van visitar Xàbia i posteriorment van viatjar cap a França des d'on van poder tornar als Estats Units.

Pel que fa als anys que va durar la guerra, gràcies a l'arxiu de Gata sabem que en 1936, l'alcalde José Ferrandis Ginestar, no deixà mai que "La Pepa" (camió que utilitzaven els Comités Revolucionaris per endur-se les víctimes a una cuneta on els pegaven un tir al cap) entrara a Gata, així com tampoc va permetre que mataren a ningú del poble. Quan finalitzà la guerra hagué de fugir a França on va romandre fins que va morir.

Cartell Propaganda Republicana

Durant l'any 1937 es constituí una Junta Qualificadora per confeccionar un llistat de propietaris de finques rústiques que van intervindre en la sublevació contra La República. D'altra banda, l'Ajuntament va contribuïr amb un donatiu a la construcció del vaixell KOMSOMOL, després que el KOMSOMOL I fou cremat i afonat quan portava material per a l'exèrcit republicà. Finalment, a desembre es van precintar totes les ràdios perquè la població sols pogués escoltar l'Estació Valenciana.

Entre febrer i març de 1939 el que quedava en mans republicanes, l'anomenada Zona Centre (Madrid, de Castelló a Almeria, Albacete i Ciudad Real), va caure en mans de Franco, acabant definitivament la guerra l'1 d'abril de 1939. 

A Gata de Gorgos el 28 de març, Antonio Gómez Civera (Tinent de la Guàrdia Civil), convocava els personatges de la dreta amb l'objectiu de formar una Junta Provisional del qual es convertirà en President.

Finalment, el 4 d'abril es creava una Junta Provisional formada per l'organització local de la Falange Tradicionalista i de les J.O.N.S., la qual acceptava mantindre l'ordre públic i l'abastiment de la població fins que les autoritats competents designen un nou Ajuntament. 

Tot i que no van passar gaire esdeveniments desagradables, sí podem dir que els habitants de Gata de Gorgos van patir les misèries de la guerra.